El temps.

Si a l'Abril no va ser gotes mil ...al Maig caura un raig.

Primer dia de platja

2 ACUDITS ENDIVINALLES:

1.-Quin nom té el bomber més famos de Xina?

2.Com es diu l'home més rapid de la Xina?


RESPOSTES:

1.-Quinfumfa.

2.Fiiiium.

Contracte

El pasat dia 30 de novembre de 2007 vam anar amb la Aila i l'Aniol a Terrassa, ells van quedar amb els avis perquè el teu pare i jo anéssim tranquil·lament a parlar amb l'ecai, volíem signar per correu però els nens feia dies que dèien que volien anar a Terrassa, així és que vam decidir fer el viatge i aprofitar per veure en directe l'ecai i les seves persones.

Com ens n'hem al·legrat que finalment hi anéssim, van ser molt agradables i ens van explicar moltes coses, és una ecai nova a Etiòpia, però ja fa deu anys que treballen a Haití o Nepal. Na Mercè, la coordinadora és una dona molt agradable que va entendre a la perfecció que no hem volgut renunciar a tu, perquè tot i que encara falta molt per conèixe't ja fa estona que formes part de la nostra família.

Ens van donar moltes esperances, sembla que potser anirà força ràpid, perquè parlava de termnis molt curts, quatre mesos, perquè l'expedient arribi a Etiòpia. Normalment tindríem pressa, però ara en tenim més que mai; perquè anem contra rellotge, el govern etíop està apunt de canviar el reglament i demanar un mínim de dos anys de matrimoni, requisit que no cumplim, donat que ens vam casar perquè poguéssim accedir a tramitar el teu expedient.

L'Aniol i la Aila acaben d'arribar i diuen que de tu esperen que siguis molt guapo, que et vindran a buscar perquè siguis el nostre germanet, esperem que no ploris (Aila). No et fagis mal mentres no hi siguem, que no et podem cuidar encara (Aniol). T'estimarem molt (Aila i Anol).

Els teus germans com naltros tenen moltes ganes de saber com ets i esperen que arribis aviat, els vam explicar que tu arribaries quan n'Aila tingués set o vuit anys, per això fins ara no s'han impacientat gaire.

A mi hi ha dies que se'm fa una mica llarg, fa tant de temps que hi penso, molt abans de decidir-ho, després ens hem hagut de casar, després el CI, després...bé le procés és una mica llarg i no crec que n'estiguis interessat, bé el dia que vulguis te l'explicaré.

Ara estic una mica amoïnada perquè tota la documentació que hem hagut de preparar estigui tota correcte, perquè res no ens fagi enderrerir, cosa que em sembla gairebé impossible, tanta documentació, tanta gent implicada, tants organismes, tantes firmes....he conegut per primera vegada la paraula, apostillar, no l'havia sentit mai, i en poc temps ja en sóc tota una experta.

Aquests dies estic super emocionada perquè na Mònica i en Llorenç han anat abuscar a n'Aixa a Addis abeba, és com si fos un preàmbul del que viurem nosaltres i ho visc tan emocionada, que tot i no ser naltros els que som allà, només de pensar-hi se'm posa la pell de gallina i m'emociono.
Quina enveja, quines ganes, n'Aixa és una nena preciosa i ben segur que n'estarem en contacte, per naltros és molt important que no perdis vincle amb el teu país d'orígen, que et trobis o et vegis amb gent que s'asemblarà físicament a tu a mida que us aneu fent grans.

També hi ha una altra parella amb la que ja hi ha hagut un entendiment des del principi perquè també estan tramitant una adopció a Etiòpia, na Maribel i en Biel, farem una petita comunitat a Menorca, cosa que m'al·legra molt que tinguis tan aprop gent del mateix orígen que el teu.

Alhora que durant aquest procés fins arribar a tu compartim experiències i nervis.

Bé per ser la primera entrada no està malament, feia dies que tenia ganes d'escriure't i no trobava el moment, continuarem estant en contacte.

Petons